Dinar a una cabana de sucre

Avui hem anat a una cabana de sucre amb uns amics. A les cabanes de sucre, situades enmig dels boscos d'erables, s'elaboren els productes derivats de l'erable. Ara que és l'època de la collita, n'hi ha que tenen un restaurant en el que serveixen  els  plats típics en els que s'utilitza el xarop d'erable.  Ja havíem comentat que, a la feina, havíem fet un dinar d'aquest tipus. Avui el menú ha estat pràcticament el mateix que vam fer aquell dia, tot i que per al nostre gust, la qualitat inferior. De tota manera, aquesta és una activitat típica dels quebequesos per aquesta època i ha estat bé veure-ho. Allà on hem anat hi havia un menjador, una part del qual es veu en la fotografia, en el que avui s'hi han entaulat unes 150 persones. El dinar estava amenitzat per un cantat que s'acompanyava amb una guitarra i una harmònica i que cantava cançons típiques quebequeses, però, com que nosaltres estavem una mica lluny, gairebé no el sentíem pel soroll que hi havia. Aquí la gent arriba, paga, menja i marxa. Nosaltres som pràcticament els únics que hem fet una mica de sobretaula, però sembla que no és habitual. En aquesta cabana també es podia veure com feien el xarop d'erable, però avui no ho tenien funcionant ja que, segons ens han dit, com que la caldera es troba al costat del menjador llavors fa massa calor.