Avui, el nostre darrer dia al Quebec, hem visitat de nou el Jardí Botànic de Mont-real, per tal de veure l'exposició internacional de mosaicultures. Aquesta exposició feia 10 anys que no es feia a Mont-real, pel que hem estat de sort de poder-la veure en la nostra estada ja que havíem vist com la preparaven en la nostra anterior visita i ja llavors ens havia semblat que seria una mostra espectacular. En l'exposció internacioanl de mosaicultures hi ha 49 obres de dimensions més o menys grans (algunes feien més de 15 metres d'alçada), sobre el tema "Terra d'Esperança" fetes per artistes provinents de 25 països diferents. La veritat és que és una exposició increïblement bonica i original. Algunes de les obres que més ens han agradat, les podeu veure en les fotografies que adjuntem i que si hi cliqueu a sobre es faran més grans i les podreu apreciar millor. La superior esquerra és una obra xinesa que representa la història de la noia de les grues del cap vermell. La central esquerra és un homenatge a la Mare Terra, feta per artistes quebequesos de Mont-real, igual que la inferior esquerra que és un impressionant arbre d'ocells i que, en si mateixa, és tota una obra d'enginyeria per la dificultat de la seva execució. La superior dreta també és una estructura xinesa que representa l'au fènix. Finalment, hi afegim a la dreta inferior l'obra feta per artistes en representació de la ciutat de Barcelona, que és la salamandra de Gaudí, imitant la que es pot veure al Parc Güell. Les quatre primeres són, per nosaltres, les obres més grans i impressionants que es poden veure. Ara bé, totes les obres, grans o petites, tenen el seu encant. La quantitat de plantes que hi havia en cada una de les obres era molt gran, la qual cosa implica moltíssima feina de preparació. En alguns casos, on es donava aquesta informació es parlava de més de 16.000 plantes. Ara bé, no només la preparació implica molta feina, ja que l'exposició dura uns 3 mesos, pel que cal un manteniment important per tal que les obres estiguin bé en tot moment. De fet, avui hem pogut veure com feien part del mateniment (tallar, treure flors o plantes seques, regar) en algunes de les escultures. Aquestes són les nostres impressions, que escrivim des de l'aeroport Pierre-Elliot Trudeau de Mont-real, a punt d'embarcar per retornar a Catalunya després de poc més d'un any al Quebec.
Al Quebec, com a la resta del món, també es canta una cançó per a celebrar els aniversaris. La diferència és que al Quebec aquesta cançó no és, majoritàriament, l'adaptació del Happy birthday (que aquí s'anomena Bonne fête à toi!) sinó Gens du pays del cantautor Gilles Vigneault, qui va comptar amb col·laboració de Gaston Rochon per a la música. Aquesta cançó es va estrenar el 24 de juny de 1975, dins del marc de la Festa Nacional del Quebec, precisament amb la intenció de que fos la canço típica per celebrar els aniversaris al Quebec i així diferenciar-se de la cultura anglòfona predominant a Amèrica del Nord. Si teniu curiositat com va ser el moment de la presentació pública de Gens du pays, podeu veure'l en el següent vídeo:
El Mont-Tremblant és una muntanya de 968 metres d'alçada que els algonquins anomenaven Manitou Soutana (que significa muntanya dels esperits o del diable) perquè s'hi sentien sorolls i tremolors. Posteriorment, el nom va evolucionar cap a Montagne Tremblante per acabar finalment com a Mont-Tremblant. A la falda del Mont-Tremblant, hi ha el municipi homònim de Mont-Tremblant, que compta amb diversos nuclis ja que es va constituir l'any 2000 per fusió de diverses viles. Aquest matí, de tornada cap a Mont-real per emprendre demà el nostre retorn a Catalunya, ens hem aturat al nucli del poble de Mont-Tremblant (Mont-Tremblant village), que és una zona eminentment turística en la que hi ha una important estació d'esquí i un casino. Els carrers d'aquest nucli estan molt cuidats i estan plens de botigues, restaurants i hotels. Nosaltres hem pujat fins la part superior del poble amb el remuntador mecànic gratuït que podeu veure en la primera imatge. Des d'allà es pot pujar al Mont-Tremblant amb un telecabina panoràmic o bé, com hem fet nosaltres ja que anàvem amb nens, pujar un tram amb un telecadira i baixar amb una espècie de karts. Podeu veure una panoràmica d'aquest telecadira i el punt de descens amb karts, amb el poble i el llac Tremblant al fons, en la segona fotografia. Certament es pot dir que tot aquest nucli està molt arreglat i preparat per acollir els molts turistes que s'hi acosten. A nosaltres, però, tot això ens sembla massa artificial i preferim molt més visitar els parcs naturals, com el Parc Nacional del Mont-Tremblant que vam visitar ahir i que es troba ben aprop.
Avui hem visitat el Parc Nacional del Mont-Tremblant, que es troba a 145 quilòmetres al nord-oest de Mont-real, a la regió de les Laurentides. El del Mont-Tremblant és el parc natural més antic del Quebec, creat el 1895 i, amb 1510 quilòmetres quadrats, és un dels més extensos del Quebec. En aquest parc hi ha 6 rius, més de 400 llacs i diverses muntanyes de la cadena muntanyosa de les Laurentides, que s'estén des d'Ontàrio fins a Labrador. Nosaltres ens hem limitat a visitar el sector del parc que correspon a la vall del riu Diable. Hem pujat fins a La Roche, seguint un camí d'una hora de pujada que venç un desnivell de 230 metres. A La Roche hi ha un mirador des del qual es pot contemplar una vista panoràmica del Mont-Tremblant i del llac Monroe, una part de la qual us mostrem en la primera fotografia. Després, hem fet un parell de camins curts per veure les cascades del Diable i de les Croches. A més de caminar i d'anar amb canoa pels molts llacs que hi ha, una de les activitats típiques a fer en aquest parc natural és pujar per la via ferrada a la paret rocosa de la Vache Noire, però amb els nens no ens ha semblat el més adequat de fer. Dels molts animals que hi ha en parc, avui només hem pogut veure un cèrvol que ens ha mirat encuriosit, com podeu veure en la segona fotografia. Ha estat una bon comiat dels parcs naturals del Quebec. De fet, avui deu ser el dia dels cèrvols, ja que només llevar-nos, al pati dels apartaments on ens estem, ja ens ha vingut a visitar un cèrvol que devia estar força acostumat a la presència humana, ja que hi ha estat força estona.
A la sortida 202 de l'autovia 20 que va de Mont-real a la ciutat de Quebec per la riba est del riu Saint-Laurent, s'hi troba l'àrea de servei Madrid 2.0, just a meitat del camí entre les dues ciutats. Aquesta àrea de servei, situada al terme municipal de Saint Léonard d'Aston, té la seva història que justifica el nom que té. L'any 1956 s'hi va construir el restaurant Moulin Rouge, el qual més endavant, es va ampliar amb una sala de ball. L'any 1967 un incendi va destruir completament el local. El propietari d'aleshores el va reconstruir però va adoptar un estil espanyol i el va rebatejar com a Le Madrid. Més endavant, l'any 1987, l'establiment, a punt de fer fallida, va ser adquirit per un nou propietari que li va donar un tomb i, com a reclam, hi va situar una col·lecció de camions monstre (monster truck, en anglès) que va ampliar l'any 1993, després de l'èxit de la pel·lícula Jurassic Park, amb una de dinosaures gegants. Després de ser adquirit per una empresa immobiliària, l'any 2011 es va demolir i es va construir un nou edifici amb una benzinera, una botiga i dues cadenes de restauració i el va rebatejar amb el nom més actual de Madrid 2.0. A nosaltres aquesta àrea ens ve de pas quan anem de Sherbrooke a la ciutat de Quebec i, mal ens pesi, també hi hem fet parada algunes vegades per menjar-hi alguna cosa ràpida i entretenir-nos mirant els dinosaures.